L'essència d'aquest treball es basa en representar lletres amb ombres.
L'aposta desenvolupa la plasmació 2D d'unes lletres formulades en tres dimensions, a partir de dos plans perpendiculars entre si. Tal i com es pot contemplar als esbossos, tant es poden plantejar com a positiu com com a negatiu.
La clau de la tècnica recau en trobar la simetria pròpia de cada caràcter. Així doncs, era el primer pas a fer:
Fet l'anàlisi de les formes, és moment de crear els elements físics amb els quals dur a terme el procés. S'escullen les meitats superiors i/o esquerres dels caràcters per a fer-ne els models. En aquest cas, el material escollit ha estat cartolina blanca, i s'opta finalment per l'expressió positiva de les figures..
Les peces de cartolina es col·loquen perpendicularment sobre un terra del mateix material, fet que ajuda a destacar el contrast que generen les ombres i que sense la llum tan poc definit queda.
Sols cal trobar la direcció del focus de llum adequada i el punt des del qual retratar l'expressió, per tal que tant la meitat tridimensional del caràcter, com la meitat projectada sobre el pla, es fonguin seguint una mateixa silueta.
Com a conseqüència de què no totes les lletres formades tenen l'eix de simetria en la mateixa direcció, no poden ser generades totes alhora, per un mateix focus de llum. És per aquest motiu que cada un dels caràcters s'ha generat individualment. S'han mantingut, això sí, les mateixes condicions (tant de llum com d'espai) per a tots ells, per tal d'aconseguir homogeneïtat entre les captures.
Finalment, per a la finalització de la composició, tenint en compte que cada lletra del nom havia estat fotografiat separadament de les altres, quedaven dues opcions: o fondre les imatges o no fer-ho. Una sembla a primera impressió més ben acabada que l'altra; si més no, al final s'optava per escollir la que no fondria els fons de cada imatge, i a més a més es faria de manera que quedés destacada aquesta diferència, retallant el voltant de cadascun d'ells amb traçats rectes, en diferents direccions i de diferents llargades.
Com es pot observar també al resultat final, el fons de cadascuna de les imatges s'ha deixat tal i com sortia a la foto, resultat de l'experiment. S'ha escollit així, perquè ajuda a ressaltar el contrast entre lletra i lletra, perquè ajuda a la comprensió del procés dut a terme (la palpació del qual era volutat que es deixés veure), i perquè aporta un caràcter místic al voltant de cada element de la composició.
Ombres i lletres
